Legir › Les diphtongues
Las pèiras blancas
Las pèiras blancas son un iscla. Lo cèl sul cap, la mar a senèstra, l'estanh a drecha e davant la telaranha dels salins. Antòni sap ont an partit. Endevinha lo jaç. Despuèi lo temps que lai va trepar lo dijòus amb los autres, las peiras Blancas, Antòni ne conois cada barta, cada plec de tèrra. Se son anats escondre a la davalada cap a Ramassís, aqui ont la doas oradas esperèt, la bandièra contra lo pitre que Monina lo venguèsse ajudar a la tornar portar al camp. A l’abric de l’èura, jos un pinàs, la ròca fa coma una bauma.
Y. ROUQUETTE
La Paciencia (texte cité).
- Richesse de l'occitan en diphtongues et même en triphtongues. (Les rechercher dans les textes déjà étudiés).
- doas : simple digraphe; prononcez dòs.
- Ramassís, aquí, pinàs : justifiez l'accent graphique.
(L'accent grave sur le a accentué chaque fois que celui-ci conserve le son a).